28/03/08

Avui hem decidit que participarem el divendres vinent a l'expodidàctica, farem un programa de ràdio. I a partir d'aquí hem parlat sobre els diferents usos que pot tenir la ràdio a l'escola. Alguns d'ells serien els següents:

• Millor comunicació del centre
• Treballar la llengua oral i la llegua escrita
• Fomenta el treball cooperatiu ja que una persona sola no podira.
• Ajuda a estructurar el pensament ja que no parles igual amb un amic que si ho fas per la ràdio.
• Aprens a explicar-te en públic

Després hem vist algunes escoles que a través d'un treball curricular ha fet un treball radiofònic. S'inventen una història i expliquen que han aprés.
Per exemple, una escola estava treballant els dinosaures i ells s'inventen que estàn al Juràsic i es van topant amb els dinosaures i d'aquesta manera els expliquen.
O un altre exemple és el d'un cole que els nens fan una entrevista (objectiu de llengua) i a la ràdio la fan. Però després fan un altre entrevista modificant les preguntes. Així a més aprenen a que això que fan ells també o fan en la realitat.

Per últim hem fet grups per preparar el programa del pròxim divendres. Farem un conte, concretament "la rateta que escombrava l'escaleta" ja que és un conte on surten molts animals i així tots podem participar.
Hem vist que es pot fer una història per ràdio sense veu i sense música, només amb efectes sonors. Això ha estat molt interessant ja que hem posat l'exemple d'un noi que esta dormint, sona el despertador, s'aixeca, va al lavabo i fa pipi. Sense cap veu,música ni imatges hem aconseguit representat aquesta escena.

14/03/08

Avui hem començat per parlar sobre les idees que teniem per fer la pel·lícula, però no posaré aquí la idea perquè hem decidit que serà sorpresa.

Després el Pitu ens a ensenyat tot un seguit de curts que van fer anys anteriors. Em va agradar molt el curt que es titula " esperaré siempre" ja que és de poca duració però transmet molt, sense veu però molt impactant.
També vaig trobar molt interessant el curt que es titula " Barreres" ja que aquest em va fer riure i tot i l'argument és força senzill.
Amb aquests exemples m'ha quedat més clar el tema de fer nosaltres el curt.

A continuació, ens ha ensenyat els passos que haurem de seguir quan fem la pel·lícula. Són els següents:

• Tenir una idea
• Construir l'argument de la pel·lícula
• Fer el guió temàtic/escènic on es veuran reflexades les imatges i els sons que hi hauràn.
• Realització d'un guió tècnic o definitiu (previ a la grabació). En aquest guió veurem el nº de plans, les imatges, el temps, la música i la veu.
• Pla de producció (això no cal que estigui escrit). Defineix com aniré a grabar allò que tinc previst en el guió tècnic. Puc grabar les escenes cronològicament o ho puc fer per blocs.
• El guió d'edició és on tindrem descrites totes les preses que hem fet.
• I finalment l'edició.

Per acabar la classe el Pitu ens ha possat un anunci de la Playstation, a continuació el podem veure:

El vam veure diverses vegades però no erem capaçes de esbrinar que venia darrere d'aquest anunci. Finalment entre tots van anar sorgint idees.

• L'anunci està pensat per un tipus de públic en concret (Target). Va dirigit a nois ja que per fer l'anunci han posat a una noia.
• La noia està en una especie de bunker, això significa l'aillament del món al jugar a la play. Si ens fixem veiem que el sostre és molt baix.
• El missatge que ens volen fer arribar està en la noia.
• La noia parla d'una riquesa mental (moment en el qual queda remarcat per la llum al seu cap) que ve donada per jugar molt a la play. És una experència que els altres no tindràn.
• En l'anunci apareix el codi del temps que normalment no apareix en cap lloc. I si ens fixem al final es converteix en els quatre símbols de la play.
• Ella és la play, vesteix de negre i el seu cap forma el mando de la play.
• Al final de l'anunci la noia riu, aquí ens està manipulant, riu de nosaltres
  
  És un anunci críptic, és a dir, enrabassat, que a simple vista no entenem.
  

07/03/08

Primerament vam resoldre un problema que teníem pendent. Teníem un full amb dos dibuixos: un ocell i una gàbia. El que teníem que fer era ficar l'ocell a la gàbia sense trencar el paper ni pintar. La solució d'aquest problema era fer un traumàtrop. El traumàtrop és una joguina òptica del segle XVI. Es tracta de fer dos forats a cada extrem del full i després posar dos gomes per donar voltes al paper. I en fer-lo girar ràpidament se superposen les imatges i es pot veure l'ocell dins la gàbia.

Després vam veure també els flipbooks, que són uns llibrets que contenen una sèrie d'imatges que varien molt poc d'una pàgina a una altra i quan les pàgines es passen molt ràpidament les imatges semblen animar-se simulant moviment.

Al cine per generar moviment necessitem la velocitat de 24 fotos per segon i a la televisió 25.

Hem va cridar molt l'atenció la lupa. Ens va preguntar per a què serveix una lupa. I algunes van contestar que al cinema s'utilitzen. Aleshores vam fer una prova. Vam deixar tota la classe a les fosques i vam obrir un petit forader a la cortina on vam posar la lupa i un paper en blanc. Llavors vam veure les imatages de l'altre costat en moviment.

Finalment vam veure una pel·lícula del Pluto. Primer simplement vam fer una lectura mecànica on veiem al Pluto olorant per la neu i escolta uns miols i va en aquesta direcció. Es troba amb una bossa cordada sobre un gel pel riu i Pluto va en el seu rescat i el salva. Llavors obre la bossa i surt un gatet i ell el rebutja però el gatet el segueix. Arriben a casa del Pluto i Mickey l'accepta però el Pluto té molts gels. No el vol a casa perquè li està treient el seu lloc a casa.
Surt el dimoni dient-li que faci alguna cosa per desprendre's d'ell i també surt l'àngel dient-li que l'accepti.
El Pluto li fa cas al dimoni i posa al gat a prop de la peixera per a que el gat es menji el peix i el mickey s'enfadi.
Llavors la peixera cau a terra però el gat no se'l menja i entra el Mickey i pregunta: -Qui ha sigut?! i el peix assenyala al Pluto. Aleshores el Mickey fa fora al Pluto.
Després el gat estava jugant amb la pilota al jardí i cau al pou. Al Pluto li tornen a sortir l'àngel i el dimoni i al final opta per salvar-lo.
Aquesta és una lectura mecànica, és el que veiem a simple vista.
Els dos arguments claus d'aquesta pel·lícula són per un costat el conflicte entre el bé i el mal i per l'altre costat la gelosia.
Si fem una lectura més profunda veiem moltes coses interessants com per exemple la humanització dels personatges. El Pluto seria el germà gran, el gat el germà petit, el Mickey el pare i així successivament.
També s'humanitzen les situcacions com per exemple el moment del naixement del germà que el germà gran té gelosia.
A la pel·lícula també surt el naixement ja que quan el gat surt de la bossa surt de cul.
Un altre aspecte a destacar és quan es veu clarament que l'àngel surt del cel, cau de dalt mentre que el dimoni surt de dins del Pluto. Això és perquè diuen que el mal el portem dins i ens fem bons. és una teoria catòlica.
La mare no apareix a cap escena. La bossa on estava el gat estava lligada amb una planxa iel paper de la planxa anitgament estava associat a la dona. La dona la representen com la assassina que vol cometre un acte bandàlic.
El peix en realitat és una sardina. Sexe femení. Té pestanyes. Queda com la "xivata" la dolenta.
El Mickey en realitat senyala a l'espectador per preguntar qui a sigut. És la mateixa imatge del Tio Sam. Tio Sam era un personatge fictici que volia atraure a reclutes per l'exèrcit dels Estats Units a la Segona Guerra Mundial.


Aquí deixo penllat el capítol

29/02/08

En la segona classe vam parlar sobre les hores que els nens veuen la televisió a la setmana. Vam veure que a la setmana pasen 30 hores a l'escola enfront de les 91 hores aproximadament de televisió. I amb això podem veure d'on reben els nens la informació.
La tele és com un cangur per a ells.
Moltes companyes deien que els dibuixos d'ara són molt violents per els nens. Però en veritat sempre han estat així ja que quan jo era petita mirava la Bola de Drac i aquesta serie també pot ser considerada de violenta. En conclusió, la violència sempre ha estat als dibuixos.

Després vam veure algunes imatges com per exemple una on podiem veure un objecte arrodonit i metàlic. Totes vam dir que es tractava d'una bala, una canica entre altres coses, però finalment resultava ser un cullerot. Això ens va passar perquè vam mirar la imatge amb uns ulls estereotipats, osigui que veiem el que la imatge ens mostra sense tenir en compte les altres perspectives.

Per últim, vam observar un quadre d'un avi i un nen. Nosaltres vam deduir que l'avi està assegut per diferents motius com per exemple per l'alçada que queda la finestra. I em d'aconseguir que els nens i les nenes també puguin deduir aquestes coses. Han de ser capaços en aquests cas de construir l'exterior de la foto en funció del que veuen.

22/02/08

En el primer dia de classe de l'assignatura va sorgir la pregunta: "Quina relació trobem que hi ha entre la comunicació audiovisual i l'educació?" i totes nosaltres vam escriure una frase. La meva en concret va ser la següent: "per tenir altres métodes, veure que no només existeix el llapis i el paper".
Entre totes vam veure que a través de les imatges els nens poden arribar a adquirir millor un coneixement ja que les imatges són missatges visuals.

Després vam parlar del món de la televisió. Vam veure que la televisió és una empresa, i com a empresa que és vol vendre un producte que en aquest cas és l'audiència a les empreses anunciants.

També vam determinar quines eren les funcions principals dels mitjans audiovisuals. Entre tots vam decidir que es basava en tres: entretenir, informar i educar.

Per últim vam parlar sobre els formats televisius. Vam arribar a la conclusió que els formats condicionen molt, determinen el tipus de missatge. Per demostrar això un home de la radio va dir que ens invaien els extraterrestres en un programa informatiu, i com que ho deia en un programa informatiu, la gent s'ho va creure. Això fa veure que els formats condicionen molt.
Per acabar de parlar sobre els formats el professor ens va dir que ho sentia molt però que ell no era el nostre professor, que era una broma que ens havien fet i fins i tot va marxar de classe. Tot això era per demostrar que els formats condicionen molt.