Primerament vam resoldre un problema que teníem pendent. Teníem un full amb dos dibuixos: un ocell i una gàbia. El que teníem que fer era ficar l'ocell a la gàbia sense trencar el paper ni pintar. La solució d'aquest problema era fer un traumàtrop. El traumàtrop és una joguina òptica del segle XVI. Es tracta de fer dos forats a cada extrem del full i després posar dos gomes per donar voltes al paper. I en fer-lo girar ràpidament se superposen les imatges i es pot veure l'ocell dins la gàbia.
Després vam veure també els flipbooks, que són uns llibrets que contenen una sèrie d'imatges que varien molt poc d'una pàgina a una altra i quan les pàgines es passen molt ràpidament les imatges semblen animar-se simulant moviment.
Al cine per generar moviment necessitem la velocitat de 24 fotos per segon i a la televisió 25.
Hem va cridar molt l'atenció la lupa. Ens va preguntar per a què serveix una lupa. I algunes van contestar que al cinema s'utilitzen. Aleshores vam fer una prova. Vam deixar tota la classe a les fosques i vam obrir un petit forader a la cortina on vam posar la lupa i un paper en blanc. Llavors vam veure les imatages de l'altre costat en moviment.
Finalment vam veure una pel·lícula del Pluto. Primer simplement vam fer una lectura mecànica on veiem al Pluto olorant per la neu i escolta uns miols i va en aquesta direcció. Es troba amb una bossa cordada sobre un gel pel riu i Pluto va en el seu rescat i el salva. Llavors obre la bossa i surt un gatet i ell el rebutja però el gatet el segueix. Arriben a casa del Pluto i Mickey l'accepta però el Pluto té molts gels. No el vol a casa perquè li està treient el seu lloc a casa.
Surt el dimoni dient-li que faci alguna cosa per desprendre's d'ell i també surt l'àngel dient-li que l'accepti.
El Pluto li fa cas al dimoni i posa al gat a prop de la peixera per a que el gat es menji el peix i el mickey s'enfadi.
Llavors la peixera cau a terra però el gat no se'l menja i entra el Mickey i pregunta: -Qui ha sigut?! i el peix assenyala al Pluto. Aleshores el Mickey fa fora al Pluto.
Després el gat estava jugant amb la pilota al jardí i cau al pou. Al Pluto li tornen a sortir l'àngel i el dimoni i al final opta per salvar-lo.
Aquesta és una lectura mecànica, és el que veiem a simple vista.
Els dos arguments claus d'aquesta pel·lícula són per un costat el conflicte entre el bé i el mal i per l'altre costat la gelosia.
Si fem una lectura més profunda veiem moltes coses interessants com per exemple la humanització dels personatges. El Pluto seria el germà gran, el gat el germà petit, el Mickey el pare i així successivament.
També s'humanitzen les situcacions com per exemple el moment del naixement del germà que el germà gran té gelosia.
A la pel·lícula també surt el naixement ja que quan el gat surt de la bossa surt de cul.
Un altre aspecte a destacar és quan es veu clarament que l'àngel surt del cel, cau de dalt mentre que el dimoni surt de dins del Pluto. Això és perquè diuen que el mal el portem dins i ens fem bons. és una teoria catòlica.
La mare no apareix a cap escena. La bossa on estava el gat estava lligada amb una planxa iel paper de la planxa anitgament estava associat a la dona. La dona la representen com la assassina que vol cometre un acte bandàlic.
El peix en realitat és una sardina. Sexe femení. Té pestanyes. Queda com la "xivata" la dolenta.
El Mickey en realitat senyala a l'espectador per preguntar qui a sigut. És la mateixa imatge del Tio Sam. Tio Sam era un personatge fictici que volia atraure a reclutes per l'exèrcit dels Estats Units a la Segona Guerra Mundial.
Aquí deixo penllat el capítol
Després vam veure també els flipbooks, que són uns llibrets que contenen una sèrie d'imatges que varien molt poc d'una pàgina a una altra i quan les pàgines es passen molt ràpidament les imatges semblen animar-se simulant moviment.
Al cine per generar moviment necessitem la velocitat de 24 fotos per segon i a la televisió 25.
Hem va cridar molt l'atenció la lupa. Ens va preguntar per a què serveix una lupa. I algunes van contestar que al cinema s'utilitzen. Aleshores vam fer una prova. Vam deixar tota la classe a les fosques i vam obrir un petit forader a la cortina on vam posar la lupa i un paper en blanc. Llavors vam veure les imatages de l'altre costat en moviment.
Finalment vam veure una pel·lícula del Pluto. Primer simplement vam fer una lectura mecànica on veiem al Pluto olorant per la neu i escolta uns miols i va en aquesta direcció. Es troba amb una bossa cordada sobre un gel pel riu i Pluto va en el seu rescat i el salva. Llavors obre la bossa i surt un gatet i ell el rebutja però el gatet el segueix. Arriben a casa del Pluto i Mickey l'accepta però el Pluto té molts gels. No el vol a casa perquè li està treient el seu lloc a casa.
Surt el dimoni dient-li que faci alguna cosa per desprendre's d'ell i també surt l'àngel dient-li que l'accepti.
El Pluto li fa cas al dimoni i posa al gat a prop de la peixera per a que el gat es menji el peix i el mickey s'enfadi.
Llavors la peixera cau a terra però el gat no se'l menja i entra el Mickey i pregunta: -Qui ha sigut?! i el peix assenyala al Pluto. Aleshores el Mickey fa fora al Pluto.
Després el gat estava jugant amb la pilota al jardí i cau al pou. Al Pluto li tornen a sortir l'àngel i el dimoni i al final opta per salvar-lo.
Aquesta és una lectura mecànica, és el que veiem a simple vista.
Els dos arguments claus d'aquesta pel·lícula són per un costat el conflicte entre el bé i el mal i per l'altre costat la gelosia.
Si fem una lectura més profunda veiem moltes coses interessants com per exemple la humanització dels personatges. El Pluto seria el germà gran, el gat el germà petit, el Mickey el pare i així successivament.
També s'humanitzen les situcacions com per exemple el moment del naixement del germà que el germà gran té gelosia.
A la pel·lícula també surt el naixement ja que quan el gat surt de la bossa surt de cul.
Un altre aspecte a destacar és quan es veu clarament que l'àngel surt del cel, cau de dalt mentre que el dimoni surt de dins del Pluto. Això és perquè diuen que el mal el portem dins i ens fem bons. és una teoria catòlica.
La mare no apareix a cap escena. La bossa on estava el gat estava lligada amb una planxa iel paper de la planxa anitgament estava associat a la dona. La dona la representen com la assassina que vol cometre un acte bandàlic.
El peix en realitat és una sardina. Sexe femení. Té pestanyes. Queda com la "xivata" la dolenta.
El Mickey en realitat senyala a l'espectador per preguntar qui a sigut. És la mateixa imatge del Tio Sam. Tio Sam era un personatge fictici que volia atraure a reclutes per l'exèrcit dels Estats Units a la Segona Guerra Mundial.
Aquí deixo penllat el capítol
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada